Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Explicació’ Category

Aquest vídeo explica molt bé la història dels valencians.

Read Full Post »

El valencià

És el dialecte sud-occidental del català. Es parla al País Valencià, on és oficial i molt popular, sobretot a les comarques litorals. La llengua és ben viva als pobles i a les petites ciutats, mentre que a les ciutats d’Alacant, València i, en menor mesura, Castelló, la seva presència és més minsa.

Fonètica:

–         Caiguda de la d intervocàlica: cremà (cremada)

–         Manteniment sistemàtic de la –r final: carrer, cantar

–         Conservació de l’oclusiva final dels grups –lt, -nt, -mp è camp, molt, cant

Morfologia:

–         Tres graus en els demostratius: este, eixe, aquell

–         1a persona del present d’indicatiu en –e

–         Imperfet de subjuntiu amb la desinència –ra, -re: cantara, cantares, perdera, perderes…

–         Reticència als hiats è creïa

Lèxic:

–         Mots propis: eixir, ferramenta

–         Arabismes: moixama, algeps, alacrà…

SUBDIALECTES

Septentrional: Igual com passava amb el tortosí, aquesta és una àrea de transició entre el català nord-occidental i el valencià. Com a trets que l’allunyen del valencià cal destacar l’emmudiment de la –r final i de l’oclusiva dels grups –lt, -nt, -mp…

Apitxat: ensordiment de les sibilants: cassa (casa); tretse (tretze); txermà (germà)…; manteniment del pretèrit perfet simple (aní, en compte de vaig anar).
Meridional: obertura d’algunes a àtones, per harmonia vocàlica.

 

Milan Enriquez i Alex de los Santos

Read Full Post »

L’alguerès

L’alguerès és un dialecte oriental del català que es parla a la ciutat de l’Alguer, al nord-oest de Sardenya (Itàlia). Recentment, ha estat reconegut com a llengua minoritària per la República italiana. Té força influències de l’italià, el sard i el castellà. Com a conseqüència del seu aïllament geogràfic, és freqüent trobar arcaismes.

Fonètica:

– Les vocals a i e àtones, en compte de confluir en vocal neutra, ho fan en a. Les vocals o i u àtones, per la seva banda, conflueixen en u.

– r + consonant esdevé l è gelmana (germana)

– d i l intervocàliques (i també el grup dr) esdevenen r è vira (vida), ruró (rodó), farí (fadrí)…

Morfologia:

–         La 1a persona del present d’indicatiu no té desinència è parl, cant (parlo, canto)

–         Article amb formes medievals è lo, los

–         Possessius è mia, tua, vostro, d’ellos, nostra, vostra, d’elles.

–         Imperfets d’indicatiu è valeva (valia), cosiva (cosir)

Lèxic:

–         Sardismes i italianismes: anca (cama), molendo (ase), sidaro (tresor), alora (llavors), presto (prompte), pranzo (dinar)…

–         Influència de l’italià en mots propis: pomata (tomata + pomodoro).

Read Full Post »

El mallorquí

 

El mallorquí (balear) és un dialecte oriental del català que es parla a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. La llengua catalana hi va ser duta per repobladors del Rosselló i l’Empordà, la qual cosa explica la seva inclusió dins del bloc oriental. No obstant, com a conseqüència del seu aïllament geogràfic, aquest dialecte ha conservat nombrosos arcaismes, perduts en altres zones del domini lingüístic, i ha arribat a desenvolupar innovacions fonètiques peculiars.

 

Fonètica:

         Presència de la vocal neutra en posició tònica.

         Les vocals a i e, en posició àtona, conflueixen en vocal neutra. Aquesta vocal, però, quan va a final d’un mot esdrúixol, desapareix è històri(a)

         Les vocals o i u, en posició àtona, conflueixen en u a Eivissa, Menorca i Sòller, però no a la resta de l’illa de Mallorca.

         Ieisme è veia (vella); conii (conill)

         Manteniment de l’oclusiva final en els grups –lt, -nt è malalt, pont

         No es pronuncia la –r final, fins i tot en els monosíl·labs è canta(r), co(r)

 

Morfologia:

         Ús molt viu de l’article salat è es, s’, sa, sos, ses

         La 1a persona del present d’indicatiu no té desinència è parl, cant (parlo, canto)

         Ús de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb è mos estimem; d’altra banda, quan els pronoms van darrere del verb, reben l’accent è comprar-té

 

Lèxic:

         Mots propis: al·lot, ca o cus, moix, capell, nin, horabaixa…

         Variants formals: cotxo (cotxe), sebre (saber)

Read Full Post »

Els territoris on es parla català són:  Catalunya, la major part del País Valencià (amb una petita àrea dins de Múrcia, a la regió del Carxe), les Illes Balears, la Franja de Ponent a l’Aragó, la Catalunya Nord (França), Andorra i la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya (Itàlia).

Segons les zones geogràfiques dels parlants es poden distingir diferents varietats geogràfiques o dialectes. Cada dialecte es caracteritza per uns trets de pronunciació, de vocabulari i gramaticals que el fan diferent de la resta de varietats geogràfiques.

Read Full Post »