El mallorquí (balear) és un dialecte oriental del català que es parla a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. La llengua catalana hi va ser duta per repobladors del Rosselló i l’Empordà, la qual cosa explica la seva inclusió dins del bloc oriental. No obstant, com a conseqüència del seu aïllament geogràfic, aquest dialecte ha conservat nombrosos arcaismes, perduts en altres zones del domini lingüístic, i ha arribat a desenvolupar innovacions fonètiques peculiars.
Fonètica:
– Presència de la vocal neutra en posició tònica.
– Les vocals a i e, en posició àtona, conflueixen en vocal neutra. Aquesta vocal, però, quan va a final d’un mot esdrúixol, desapareix è històri(a)
– Les vocals o i u, en posició àtona, conflueixen en u a Eivissa, Menorca i Sòller, però no a la resta de l’illa de Mallorca.
– Ieisme è veia (vella); conii (conill)
– Manteniment de l’oclusiva final en els grups –lt, -nt è malalt, pont
– No es pronuncia la –r final, fins i tot en els monosíl·labs è canta(r), co(r)
Morfologia:
– Ús molt viu de l’article salat è es, s’, sa, sos, ses
– La 1a persona del present d’indicatiu no té desinència è parl, cant (parlo, canto)
– Ús de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb è mos estimem; d’altra banda, quan els pronoms van darrere del verb, reben l’accent è comprar-té
Lèxic:
– Mots propis: al·lot, ca o cus, moix, capell, nin, horabaixa…
– Variants formals: cotxo (cotxe), sebre (saber)
Trobo que el Ieisme que s’explica aquí s’hauria de detallar més bé, no és Iesme i ja està, es produeix a les ll provinents de la “iot” laltina (crec que es diu així) i no a les altres, correspon a les que en castellà serien j. Exemples: poi (poll, piojo), paia (palla, paja), conii (conill, conejo) etc, però no caia sino calla, no iamp sinó llamp (relámpago), no aia sinó allà, no poiet sinó pollet (pollito), etc.