Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for febrer de 2012

L’alqueria blanca

La sèrie valenciana “L’alqueria blanca”, que vam veure a classe, té moltes paraules que cal esmentar. Concretament, el capítol “El viatge de la mare”, que podem veure en aquest vídeo (clicant sobre la imatge), conté el lèxic:

  • Ací (aquí).
  • Eixir (sortir).
  • Vore (veure).
  • Deixe (deixo).
  • Volta (vegada).
  • Pareix (sembla).
  • Eixa (aquella).
  • Esta vesprada (aquesta tarda).
  • Açò (això).
  • Estiga ací (sigui aquí).
  • Xiquet (nen).
  • Hui (avui).
  • Tinga (tingui).
  • Llevar (treure).
  • La meua (la meva).
  • Prompte (aviat).
  • M’alegre (m’alegro).
  • Tal volta (potser).
  • Tirar una mà (donar un cop de mà).
  • Estos dies (aquests dies).

Alex de los Santos i Milan Enriquez

Read Full Post »

Alguns dels occitanimes del rossellonès són:

  • Veire (got).
  • Nalt (alt).
  • Let (lleig).
  • Pou (por).
  • Peirer (paleta).
  • Belleu (potser).

Milan Enriquez i Alex de los Santos

Read Full Post »

Ses ensaïmades

En aquest reportatge d’IB3, on s’entrevista un dels candidats  al Consell de Menorca, que és des Mercadal i havia ajudat en el forn de la família, hem trobat les següents paraules i expressions:

  • Sa bicicleta (la bicicleta).
  • Sa bereneta (l’esmorzar).
  • Mos la menjaram (ens la menjarem).
  • S’escola (l’escola).
  • Sa decisió (la decisió).
  • S’estiu (l’estiu).
  • Es negoci (el nogoci).
  • Es forn (el forn).
  • Sa matinada (la matinada).
  • Ses ensaïmades (les ensaïmades).
  • Naltros (nosaltres).
  • Mosset (mossegada).
  • Beníssim (boníssim).
  • Darrer (últim).

Milan Enriquez i Alex de los Santos

Read Full Post »

Lèxic de Mossèn Capellà

En aquest video en mallorquí, del final de la sèrie d’IB3 “Mossèn Capellà”, hem trobat les següents paraules i frases:

  • Sa meua intenció (la meva intenció).
  • Sa mateixa manera (la mateixa manera).
  • Jo som (jo sóc).
  • Vore es bal·le (veure l’alcalde).
  • S’amor ( l’amor).
  • T’he obert es cor (t’he obert el cor).
  • Cerca-là (buscar-la).
  • Sa Roca (la roca).
  • Me pos com vull (em posso com vull).
  • Som a ca meva (sóc a casa meva).
  • Digau (digueu).
  • Necessit (necessito).
  • Me volen matar (em volen matar).
  • Gracis (gràcies).
  • Jo som aquí (jo sóc aquí).
  • Participau (participeu).
  • Portau (porteu).
  • Sabre (saber).
  • Començam (comencem).
  • Es darrer capítol (l’ultim capitol).
  • Gracis, de veres, bon vespre (gràcies, de veritat, bona nit).
  • Na Colometa (la Colometa).

Milan Enriquez i Alex de los Santos

Read Full Post »

En aquest capítol del Canal 9 “En connexió” parlen d’un servei d’un ajuntament valencià que envia comunicacions al mòbil dels ciutadans. Aquests sms són en català. Algunes de les paraules d’aquest capítol que hem trobat a classe són les següents:

  • Vesprada (tarda).
  • Hui (avui).
  • Eixir (sortir).
  • Ensenye (ensenyo).
  • Ací (aquí).
  • Pareix (sembla).
  • Este dia (aquest dia).

Milan Enriquez i Alex de los Santos

Read Full Post »

En connexió: l’oratge

En aquest video, podem veure un capítol del programa de Canal 9 “En connexió”. Parlen en valencià i algunes de les paraules que hem sentit a classe són les següents:

  • Ací (aquí).
  • Bona vesprada (bona tarda).
  • Oratge (temps).
  • Hui (avui).
  • Esta zona (aquesta zona).
  • Congela(d)eta (congeladeta).
  • Faça (faci).
  • No vols que passe mai (no vols que passi mai) .
  • Pareix (sembla).
  • Estiga preparada (estigui preparada).
  • Esta vesprada ( aquesta tarda).
  • Eixir (sortir).
  • Xiquets (nens).

Milan Enriquez i Alex de los Santos

Read Full Post »

El valencià

És el dialecte sud-occidental del català. Es parla al País Valencià, on és oficial i molt popular, sobretot a les comarques litorals. La llengua és ben viva als pobles i a les petites ciutats, mentre que a les ciutats d’Alacant, València i, en menor mesura, Castelló, la seva presència és més minsa.

Fonètica:

–         Caiguda de la d intervocàlica: cremà (cremada)

–         Manteniment sistemàtic de la –r final: carrer, cantar

–         Conservació de l’oclusiva final dels grups –lt, -nt, -mp è camp, molt, cant

Morfologia:

–         Tres graus en els demostratius: este, eixe, aquell

–         1a persona del present d’indicatiu en –e

–         Imperfet de subjuntiu amb la desinència –ra, -re: cantara, cantares, perdera, perderes…

–         Reticència als hiats è creïa

Lèxic:

–         Mots propis: eixir, ferramenta

–         Arabismes: moixama, algeps, alacrà…

SUBDIALECTES

Septentrional: Igual com passava amb el tortosí, aquesta és una àrea de transició entre el català nord-occidental i el valencià. Com a trets que l’allunyen del valencià cal destacar l’emmudiment de la –r final i de l’oclusiva dels grups –lt, -nt, -mp…

Apitxat: ensordiment de les sibilants: cassa (casa); tretse (tretze); txermà (germà)…; manteniment del pretèrit perfet simple (aní, en compte de vaig anar).
Meridional: obertura d’algunes a àtones, per harmonia vocàlica.

 

Milan Enriquez i Alex de los Santos

Read Full Post »

L’alguerès

L’alguerès és un dialecte oriental del català que es parla a la ciutat de l’Alguer, al nord-oest de Sardenya (Itàlia). Recentment, ha estat reconegut com a llengua minoritària per la República italiana. Té força influències de l’italià, el sard i el castellà. Com a conseqüència del seu aïllament geogràfic, és freqüent trobar arcaismes.

Fonètica:

– Les vocals a i e àtones, en compte de confluir en vocal neutra, ho fan en a. Les vocals o i u àtones, per la seva banda, conflueixen en u.

– r + consonant esdevé l è gelmana (germana)

– d i l intervocàliques (i també el grup dr) esdevenen r è vira (vida), ruró (rodó), farí (fadrí)…

Morfologia:

–         La 1a persona del present d’indicatiu no té desinència è parl, cant (parlo, canto)

–         Article amb formes medievals è lo, los

–         Possessius è mia, tua, vostro, d’ellos, nostra, vostra, d’elles.

–         Imperfets d’indicatiu è valeva (valia), cosiva (cosir)

Lèxic:

–         Sardismes i italianismes: anca (cama), molendo (ase), sidaro (tresor), alora (llavors), presto (prompte), pranzo (dinar)…

–         Influència de l’italià en mots propis: pomata (tomata + pomodoro).

Read Full Post »

El mallorquí

 

El mallorquí (balear) és un dialecte oriental del català que es parla a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. La llengua catalana hi va ser duta per repobladors del Rosselló i l’Empordà, la qual cosa explica la seva inclusió dins del bloc oriental. No obstant, com a conseqüència del seu aïllament geogràfic, aquest dialecte ha conservat nombrosos arcaismes, perduts en altres zones del domini lingüístic, i ha arribat a desenvolupar innovacions fonètiques peculiars.

 

Fonètica:

         Presència de la vocal neutra en posició tònica.

         Les vocals a i e, en posició àtona, conflueixen en vocal neutra. Aquesta vocal, però, quan va a final d’un mot esdrúixol, desapareix è històri(a)

         Les vocals o i u, en posició àtona, conflueixen en u a Eivissa, Menorca i Sòller, però no a la resta de l’illa de Mallorca.

         Ieisme è veia (vella); conii (conill)

         Manteniment de l’oclusiva final en els grups –lt, -nt è malalt, pont

         No es pronuncia la –r final, fins i tot en els monosíl·labs è canta(r), co(r)

 

Morfologia:

         Ús molt viu de l’article salat è es, s’, sa, sos, ses

         La 1a persona del present d’indicatiu no té desinència è parl, cant (parlo, canto)

         Ús de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb è mos estimem; d’altra banda, quan els pronoms van darrere del verb, reben l’accent è comprar-té

 

Lèxic:

         Mots propis: al·lot, ca o cus, moix, capell, nin, horabaixa…

         Variants formals: cotxo (cotxe), sebre (saber)

Read Full Post »

Eivissenc

En aquest video sentim un home que parla eivissenc (balear).

Read Full Post »

Older Posts »